CONCLUSIONS FINALS:

Com tot en aquesta vida hi ha un principi i un final.

Amb aquesta entrada arribo al final d’aquest blog. He intentat que el blog tingues vida amb tot el que he penjat, que fos dinàmic i atraient.

Durant les meves entrades he intentat resumir i explicar quines han estat les meves intervencions com a psicopedagoga.

Com heu pogut veure els meus seguidors,  la meva intervenció es centrava en:

• Formació contínua dels monitors/es de l’esplai.
• Organització de la jornada de monitors/es del dia 9 de novembre.

Aquests objectius que em vaig plantejar al pla d’actuació presentat s’han complert de forma bastant satisfactòria.

L’organització de la jornada de monitors, tal i com es pot veure a l’enquesta contestada pel assistents va ser molt ben valorada.

En quant a la formació contínua dels monitors s’ha començat un camí que s’ha de continuar i no deixar, durant la meva estada s’han fet les següents  xerrades:

Recursos per l’educació amb els alumnes que tenen nee.9/11

Receptes per fer un bon vincle amb les famílies. 2/12

Com gestionar les nostres emocions. 9/12

S’ha començat una dinàmica molt adequada que s’ha de continuar realitzant.

Dintre de la formació de monitors també es valora positivament la posada en marxa del racó de monitors, fan ús i obtenen material i recursos que poden utilitzar amb els infants.

Durant la meva estada a l’esplai puc assegurar que he gaudit, he participat, he après, he ajudat, he assessorat, he col·laborat…. m’he sentit part de la gran família que  treballen al centre.

Acabaré donant les gràcies a tothom que m’ha ajudat i  m'ha acompanyat en aquest camí.

Les següents estrelles són: la directora de l’esplai, el  psicopedagog i tutor de les meves pràctiques, a la secretaria de l’esplai que sempre està quan la necessites, a tots els monitors i monitores que sempre han estat oberts a noves propostes i millores, i per últim també molt important el consultor del pràctium II .

Ha estat un veritable plaer.

I com tot en aquesta vida es tanca una porta i se n'obre un altra.
A per la Memòria……..

TALLER D’EDUCACIÓ EMOCIONAL

El passat dilluns 9 de desembre es va oferir als monitors/es de l’esplai un taller de 19-21h sobre educació emocional.

Van assistir 19 persones.

La formadora era una psicòloga contractada de la Fundació Catalana de l’esplai.

L’objectiu prioritari d’aquest taller era donar idees per ensenyar als nens/es a interioritzar les emocions.

El que anomenem consciència emocional.

Important utilitzar les següents qüestions:

Què sentim?

Com estem?

Ens va explicar que hi ha una emoció conscient i un altre inconscient.

No tothom expressa les emocions d’igual manera.

No podem jutjar a ningú per les emocions que té.

Ningú pot escollir per nosaltres com hem de sentir-nos.

L’emoció és legítima.

Les emocions són necessàries no són ni bones, ni dolentes totes tenen una funció.

Va parlar de les 4 emocions bàsiques, dues positives i dues negatives:

Alegria, tristesa, por i ràbia.

És important aprendre a gestionar aquestes emocions.

És important aprofitar el joc per treballar les emocions.

La meva opinió sobre aquesta tema és que  cada vegada hi ha més interès per aprendre, i poder utilitzar tècniques per ajudar als nens a sentir-se millor i ser feliços en aquesta societat de bojos.

Perquè tothom té pressa, tothom va ràpid, i tenim poc temps per escoltar-nos a nosaltres mateixos.

Per fer cas a les nostres emocions i als nostres sentiments.

Us convido a veure aquest vídeo que val la pena veure sobre l'educació emocional:

OPINIÓ D'ARTICLE

Article carta de los lectores al diari "20 minutos"

 EN DEFENSA DELS ESPLAIS.

"Els esplais estan infravalorats per les estructures que els subvencionen. Aquestes organitzacions aporten un gran valor a la societat sense emportar-se els merescuts reconeixements. Són espais on els nens aprenen sobre el sentit de l'amistat, el compartir, la vida en cooperació amb els altres.

Els professionals que hi dediquen temps i esforços són escassament remunerats i això els obliga a dedicar se als nens durant temps que podrien invertir en ells mateixos. Aquesta bona voluntat dóna ganes d'agrair-los la tasca perquè les hores i paciència que dediquen als nens per a que es puguin desenvolupar en un ambient independent els ensenya valors clau, com la confiança, el respecte i la relació amb els altres".  Amalia Plana

Quan vaig veure l'article em va cridar l'atenció perquè el meu lloc de pràctiques és un esplai, i un cop vaig llegir la carta, vaig pensar quina raó té aquesta lectora.

És important que l'administració s'adoni de la feina que fan els esplais a la societat actual, per això jo també defenso els esplais.

RELACIÓ FAMÍLIA-MONITOR

Durant aquesta primera setmana de desembre hem preparat un document per ajudar als monitors alhora de fer les reunions amb les famílies.

Vam parlar en una reunió amb el psicopedagog de l’entitat de la necessitat de que els monitors facin entrevistes amb les famílies.

A l’esplai hi ha una altra companya fent les pràctiques i aquest document, així com una xerrada per parlar de la importància que té la relació monitors-família, la vam elaborar conjuntament.

Ha estat una tasca interessant i els monitors han sortit molt contents amb les petites pinzellades que els hem donat.

El document que hem elaborat és el següent:

                   RECEPTA PER UN BON VINCLE AMB LES FAMÍLIES

Construir un pont basat en el respecte mutu i la confiança és el primer objectiu de tota entrevista o contacte amb pares.

•          Convocar sempre als dos pares i encara que no pugui venir algú d’ells fem referència a l’absent, li fem un lloc.
•       Disposició espaial: seure a prop. Tenir cura del ambient, llum, temperatura, espai, decoració,etc... Temps estimat: 30 min aprox.
•       Tenir clar l’objectiu de l’entrevista.
•      Començar l’entrevista amb un agraïment:  “Agraïm la vostra confiança per deixar-nos el vostre tresor, el cuidarem el millor que podrem i us necessitem per educar el vostre fill”.
•      Continuar amb una pregunta oberta: “ com veieu al vostre fill?” (és important escoltar abans que parlar)
•        És important començar amb els aspectes positius del nen/a.
•        Disponibilitat temporal: és important no tenir pressa.
•        Mirada sistèmica: empatia, respecte... “Us respecto amb tot el que porteu dins la vostra motxilla familiar”.
•        No ens hem d’avançar a ajudar, hem d’esperar la demanda d’ajuda.
•       Controlar el llenguatge no verbal perquè en una entrevista és molt important.
•        Mai acusar de res a les entrevistes.
•        No judici. Ajudar sense condicions.- 
•        Un cop finalitzada l’entrevista es recomana fer un recull d’allò més rellevant. (És convenient no prendre nota davant la família, tret d’alguna dada important)
• 
  

Recorda! L’Esplai està format per: monitors, nens i famílies. Cal que cadascú 

ocupi el seu lloc per a poder educar!

                                                                                                                                                                                                                                         

EL JOC

Amb aquesta entrada vull deixar constància de la importància del joc en els infants. I com no, a l'esplai és una metodologia privilegiada que fan servir en tots els tallers i tots els monitors.

"El joc és una forma privilegiada d'expressió infantil", Gutton, P (1982).

El joc és una activitat lliure: és un esdeveniment voluntari, ningú no està obligat a jugar.

"Solo si los niños pueden vivir hoy plenamente como tales, mañana serán personas adultas en la plenitud de su potencial. El renacuajo no se hace un mejor sapo si se lo fuerza a vivir fuera del agua prematuramente. Así también, el niño no desarrolla mejores cualidades humanas si se reprime sus impulsos naturales, si se le obliga a portarse como un pequeño adulto que ha de estar durante muchas horas inmóvil, callado, asimilando conocimientos en proporciones reguladas científicamente por medio de lecciones verbales, siguiendo ejercicios predeterminados, de acuerdo a un horario organizado por especialistas en pedagogía", José Ortega y Gasset.

Jugant s’aprèn a viure Les joguines són un reflex d’allò que ens envolta i de la nostra societat. Són eines amb els quals les nenes i nens exploren, descobreixen i aprenen comportaments que formaran part del seu imaginari i bagatge com a persones. És important que reflexionen sobre allò que els oferim i sobre la visió del món que els transmeten a través de les joguines. El joc, igual que altres aspectes de l’educació dels infants, té un paper fonamental en la formació de la seva mentalitat.

Juguem a crèixer A cada etapa de la infància es gaudeix del joc d’una manera diferent; per aquest motiu és important que les joguines s’adeqüin a l’edat de cada nena o nen. No han de ser ni massa senzilles ni excessivament sofisticades. Orientem-los  i proposem-los joguines adequades a l’etapa de creixement en què es troben. Les joguines no han de provocar reptes excessius ni avorriment, sinó estimular el seu creixement i enriquiment personal.

Juguem a CONSTRUIR Les joguines permeten que nens i nenes imaginin que un altre món és possible i juguin a canviar-lo. Donem-los la possibilitat d’aportar les seves idees i de proposar opcions transformadores. Evitem les joguines bèl.liques i els videojocs viloents. Triem jocs imaginatius, que estimulin la reflexió i l’aprenentatge constructiu.

Juguem a SER LLIURES Cerquem joguines alternatives, sense piles ni endolls. Si tenim en compte l’origen de la joguina i el material de què està feta, ensenyarem també als infants a tenir cura de la Terra, a respectar l’entorn i a consumir de manera responsables i sostenible. No comprem joguines de manera desmesurada, perquè tenir més joguines no és sinònim de juga més i millor.

Juguem a TENIR CURA Algunes joguines reprodueixen estereotips sexistes. Les pilotes i els cotxes o les nines i les cuinetes no sols serveixen per jugar; són eines a través de les quals els infants desenvolupen habilitats i adquireixen valors. Ensenyem tant als nens com a les nenes a valorar la tendresa, la sensibilitat, la cura i l’atenció a les persones, així  com les capacitats manuals. Oferim a uns altres l’oportunitat de tenir iniciativa, valentia i fortalesa. Evitem, en definitva, la reproducció dels estereotips sexistes en els seus jocs.

Juguem a fer temps Dediquem temps a jugar amb els infants, A través del joc podem milorar la qualitat i quantitat del temps en família, un temps clau per al benestar i el desenvolupament de les nenes i els nens. Evitem les joguines que poden provocar aillament tot optant per aquells jocs  col.lectius que permeten compartir en família i amb amics i amigues emocions i entreteniment.

JUGUEM?

"Frato 40 anys amb ulls d'infant"
Francesco Tonucci.
Editorial Grao.

VÍDEO: "EL ÀRBOL"

He penjat aquest vídeo perquè trobo que és un exemple de com funciona l'educació en el lleure.

Els monitors i monitores tenen un objectiu comú.

Al vídeo podem veure com la iniciativa,  la determinació i l'exemple d'un nen desbloqueja l'embolic de tràfic involucrant a la comunitat inicialment passiva

RACÓ DEL MONITOR

Tal i com vaig comentar anteriorment, he muntat el racó del monitor.

Amb l’objectiu d’oferir als monitors de l’esplai  recursos com: llibres, pag webs, articles, etc.

Us deixo una foto perquè veieu que  ho he fet molt senzill.

Els monitors estan encantats i fan ús.